Ens agradaria explorar a nivell interpretatiu quina és la resistència que podem tenir a nivell físic a no separar-nos d'algú.

A destinar hores del nostre (valuós) temps a estar única i exclusivament abraçades a un altre cos. Quantes hores podem aguantar amb el pes de l'altre? Mantenint l'abraçada, fent-la mutar perquè s'adapti al cansament dels dos cossos?

Tenim la idea primigènia de començar l'espectacle amb una peça de dansa-teatre documental que acabi portant a la imatge de dues persones abraçant-se.

I des d'aquesta imatge mantenir la tensió d'un espectacle que no s'acaba, sinó que esdevé performance.

L'acció d'abraçar-te a algú, quant de temps podem durar? Ens proposem aquest repte per a nosaltres mateixes. Per explorar el tema de la resistència.

A partir de la idea de l'artista fotògraf Mikaël Theimer, el qual fotografia persones en el seu espai de confinament, ja que no les pot veure, prenem la idea del sofà.

Introduir aquest element que pertany a l'espai públic, com veiem a la majoria de les fotos de familia durant el confinament a la web de l'autor.

I col·loquem aquest element de l'espai privat a una plaça major o a un carrer de l'espai públic.

En aquest context s'inicia l'abraçada. Que lliga i destrena la privacitat i l'exposició. Tal i com ho fan les xarxes socials en un món virtual que ensenya i exposa tot allò qüotidià i personal.

El mateix fotògraf va fer una sèrie fotogràfica d'abraçades de parelles en espais públics que hem descobert arrel de les fotografies sobre el confinament.

LOVE IN PUBLIC SPACES

L'ABRAÇADA
INFINITA
AL SOFÀ

fotografia de Mikaël Theimer "couples kissing and huging in public spaces"

LARESISTÈNCIA

emocional

psicològica

física

TROBAR LES POSTURES PER ABRAÇAR-TE DURANT HORES, (DIES?) EN LA INTIMITAT D'UN SOFÀ PÚBLIC

EN CAS DE RE-CONFINADA GENERAL O QUARENTENA PARTICULAR...

Tenim un pla B i C i D... i fins a Z!
Ens hem avesat a tenir més coses organitzades per si de cas, i per si el cos, i per si el cap. Així, la organització ens duu a pensar en una versió ONLINE en la qual hi haurà un streaming continuu de l'abraçada infinita al sofà. Amb un comptador d'hores al més pur estil de TEHCHING HSIEH (l'artista conceptual que va estar durant un any registrant cada hora en un rellotge).

Només falta una cosa per comprovar si serem capaces de fer-ho... de resistir l'impuls de marxar i separar-se de l'altre. De si ens rendirem al cansament o si aguantarem abraçades durant hores, sense fer res més que trobar maneres de subjectar i acompanyar, acollir el cos de l'altre... ens falta el suport econòmic de les Beques Carulla per poder-ho materialitzar.
Per dur a terme les entrevistes per generar text per a la creació i llavors teixir un material que camina entre el teatre documental, la dansa-teatre i la performance. Nosaltres estem a punt!