la resistència
capacitat per sobreviure
capacitat d'oposició
esforç màxim
força constant o en contra
Un projecte que es basa en l'exploració del canvi relacional i social que hem patit durant el procés de confinament i post-confinament.
Què representa per a nosaltres en aquest moment l'espai públic? Com l'habitem? Quin paper tenen les xarxes socials i les aplicacions en les que generem altres formes de relació social quan l'espai públic es converteix en un no-lloc? Un espai de trànsit i de consum?
Expressament pensat sota el marc de les beques a creacions artístiques a l'espai públic de la Fundació Carulla.
La vida en común depende del comer juntos, y de ahí que todas las imágenes de aislamiento – que no de soledad – tengan algo perturbador. El pan, la sal, la fiesta, el duelo y la paz: de todo esto que se comparte depende siempre la difícil y precaria comunidad del nosotros”.
Josep Maria Esquirol, 'La resistencia íntima'
Azucena Momo, tots els drets reservats 2020
la resistència
Obrir un espai d’investigació sobre les relacions socials, amoroses, sexuals i afectives. El punt de partida explora el canvi en els protocols socials a l’hora de relacionar-nos. Com han influït les pantalles a les relacions durant el confinament? Podem establir noves maneres de trobar-nos a distància? Com entenem les relacions avui? Com ens relacionem amb la família, els amics, la parella...? Quins punts tenim en comú i quins han canviat respecte a les generacions que ens precedeixen? On són els límits i les definicions de les relacions?
fotografia de Maria Alzamora
metodologia
projecte de dansa-teatre per a carrer
i espais no convencionals
canviem la perspectiva
fotografia de Maria Alzamora
Partim dels exercicis de l'EKPHRASIS i de la IMPROVISACIÓ. Com a base de creació de material coreogràfic i també textual per a l'escena.
Es vol generar textos originals que reflexionin sobre les relacions socials i afectives durant el confinament i el post-confinament. Per fer-ho des d'una perspectiva social i amb objectiu transformador, farem entrevistes a cinquanta persones de diferents edats, gènere i context cultural, econòmic i social divers. Emfatitzant sobretot la diversitat i les diferències que puguin trobar-se entre aquelles persones de la tercera edat que hagin passat el confinament soles, i per altra banda, les persones que han estat acompanyades i/o que han fet un ús de la tecnologia i les xxss per mantenir una vida social activa tot i la pandèmia.
Des d'aquest punt de partida es desenvoluparà la creació d'un material escènic i coreogràfic pensat per ser representat al carrer. Sempre tenint en compte que l'objectiu és qüestionar i entendre la situació que vivim i l'adaptació o no que fem a unes determinades circumstàncies que ens prohibeixen sortir a l'espai públic i ens obliguen a quedar-nos a casa.
El material coreogràfic i escènic es planteja el cos en l'espai públic i la relació física en temps de covid-19.
El text busca donar veu a la diversitat, posar en comú i de relleu les relacions humanes i afectives des de la necessitat d’estimar i sentir-nos estimats. En un moment en què el contacte s’ha vist reduït, el tacte no està permès i les trobades amb altres persones poden fins i tot provocar estrés i ansietat per por a contagiar-nos.
una altra opció és possible
?
Com a artista, crec que la funció de la cultura i la creació és preguntar i qüestionar. No es tracta de donar una solució, sinó de veure quins han sigut els processos que ens porten cap a una determinada direcció, per entendre'ns i acompanyar-nos millor de forma col·lectiva.
Per això em plantejo amb aquest projecte si pot existir una altra opció que funcioni igual de bé que un espectacle de carrer o en un espai no convencional. Com podem adaptar una peça de dansa-teatre a un format digital i que malgrat tot no perdi la qualitat ni la força, pel que fa a la presència?
M'agradaria pensar que amb l'ús de les noves tecnologies que ens apropen més entre nosaltres i estem en continuu bategar conjuntament, pot existir la manera de fer arribar una peça d'arts escèniques i que no perdi la seva vivesa.
La proposta alternativa per fer "la resistència" en format no presencial es tracta d'un esdeveniment online al qual a través d'un codi pots tenir accés al vídeo en streaming del que està passant i interactuar amb les intèrprets i la resta de la gent que està a l'espai virtual que s'ha generat. Com si aquest, fos un nou espai públic, una plaça però virtual i des de casa.
vídeo-presentació
l'equip
Laia Vancells
Nacida en Blanes, completa sus estudios en la Universidad de Artes Codarts de Rotterdam, bailando piezas de Jiri Kylian, Club Guy & Roni y Jan Marteens. Trabaja en Tanz Lucerna Theater (Suiza) bailando coreografías de Cayetano Soto y Fernando Melo, y colaborando en un proyecto de La Fura dels Baus. En 2016 comienza a trabajar como freelance con una producción de Sharon Fridman para el Festival Oreol (Holanda) y al Nationale Ópera & ballet en Amsterdam, en la producción Prins Igor, La Bohéme y Girls of the Golden West. Vuelve a Barcelona para unirse a la compañía Habemus Corpus con un espectáculo para el Festival Grec 2017 y, durante el mismo año, entra a formar parte también de la compañía Roberto G. Alonso con la producción Zaquizamí. En el 2018 empieza a trabajar con la compañía Crea Dance Company by María Rovira. Un año más tarde, entra a formar parte de la compañía La Quebrá bailando Get No. Actualmente continúa actuando con las cuatro compañías basadas en Barcelona.
Idu Massa
Els seus inicis en el món del moviment van ser amb la gimnàstica rítmica formant part de la Selecció Catalana de GImnàstica al CAR de San Cugat del Vallès (Centre d'alt rendiment esportiu). Va aconseguir la medalla d'or al Campionat d'Espanya (2011). Llavors va decidir fer un canvi professional cap a la dansa contemporània.
Va estudiar al "Real Conservatorio Profesional de Danza Mariemma" a Madrid, estudis que va finalitzar a l'Institut del Teate de Barcelona, amb el grau de dansa professional.
Actualment forma part de la companyia de dansa CREA Dance Company, amb la coreògrafa Maria Rovira, entre altres projectes artístics i pedagògics.
Azucena Momo
Nascuda a Figueres, visc al bosc.
He estudiat Periodisme (UPF), tinc el Grau d'Humanitats (UPF) i un Màster en Estudis Teatrals (UAB, IT).
Sóc professora i artista. Escric poesia i textos breus per ser escenificats. També escric crítiques de dansa a diferents mitjans digitals com Nova Veu (Recomana.cat) i el Núvol (L'apuntador).
Ballo. Des de sempre i de mala manera. Aquesta passió em porta a investigar les possibilitats de les paraules quan es desmembren en cos i veu sobre un espai escènic que les transmuta. Al llarg dels anys m'he format a P.A.R.T.S. Summer School, al PSA de la companyia de dansa-teatre Orian Theatre a París, a l’escola Cobosmika de Palamós, sota el programa professional Seeds, a l'escola Olga Tragant de Barcelona, a l'Escola Municipal de Dansa de Celrà (EMDC) i a la Sala Beckett; també he fet cursos amb diferents coreògrafs i creadors com Mal Pelo, Lali Ayguadé, Roberto Olivan, Yael Karavan, Guy Nader i Ariadna Montfort entre d'altres.
Actualment baso la meva recerca artística en la creació multidisciplinària, mantenit la dansa i la literatura com a eixos vertebradors. He publicat el poemari "Miopies. Poesia de distàncies curtes" amb Ed. Tremendes. a l'abril del 2019. He sigut autora i intèrpret de l'espectacle de dansa i poesia "Quan Cau" estrenat al Festival Píndoles de micro teatre al Castell de Montjuïc de Barcelona (juny 2019). He estat escollida com a una de les dues poetes representants femenines de la llengua catalana al seminari de poesia i traducció de Farrera 2019, organitzat per l’Institut de les Lletres Catalanes. He presentat un recital de poesia ballada girat al Festival Meandres 2019, al Festival Cacau de Girona, al festival Passejades de St Pere Pescador, a Tremp, i que havia de fer-se al festival de poesia occitana organitzat per Neblum, associació cultural, al juny 2020 però que degut al covid19 no s'ha pogut dur a terme. També dono tallers de poesia per a adolescents i poesia-visual. Així com tallers específics de creació multidisciplinar de dansa i poesia. Actualment he guanyat la beca Bòlit mentor, organitzada pel Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona, amb la qual he impartit tallers de poesia-visual i s'exposaran al Bòlit de Pou Rodó al novembre 2020. Enguany he fet una instal·lació de poesia i dansa amb música i audiovisuals anomenada "Abans de la nit" al Centre Cultural de la Mercè de Girona, becada amb la KREAS'19. I he participat també com a mentora en el projecte "MAPA DE BALL" organitzat des del Mercat de les Flors, portant un projecte escènic de dansa a instituts de l'Alt Empordà.
Generalment treballo sempre amb text com a motor de coneixement d’investigació i després ho obro als intèrprets perquè puguin crear material conjuntament amb les idees que s’exploren de manera intel·lectual.
Em podeu trobar també
instagram @azetayu
https://azmomo.cargo.site
i per treballs anteriors en la meva trajectòria artística professional, podeu consultar també aquest enllaç
creació, direcció i coreografia
coreografia i interpretació
fotografia, vídeo i suport audiovisual
Maria Alzamora
@mariaalzamorafotografia
Pep Pérez
@pepperezguarro
assistent de producció i comunicació
Maria Soler
el concepte
Prenem la resistència com a concepte no només físic sinó també com a qualitat ontològica. Els referents teòrics en l'àmbit político-social de la resistència els trobem en Merleau-Ponty i pensadors vinculats al realisme especulatiu (Meillassoux, Harman, Ferraris), així com també la idea política de Deleuze i Foucault sobre la resistència.
La resistència com a qualitat física. Així, allò que pot resistir no és només per oposició sinó que té una força constant d'adaptació per poder continuar en el seu esforç màxim. A nivell coreogràfic, podem donar resistència a un altre cos o als objectes que ens envolten. A nivell humà podem tenir resistència a les adversitats i adaptar-nos amb una nova manera de fer. El que es vol explorar és quina ha sigut aquesta adaptació i resistència vers les relacions socials i afectives.
https://azetayu.hotglue.me/?dansaipoesia
referents
i primeres propostes en l'imaginari de la resistència
>>
propers projectes de l'autora pel 2020-21
Festival Figueres es Mou
Cicle 'A prop'
Parlem de dansa
dones ballen dones
women dance women
Al Museu de l'Empordà. Peça de micro-dansa en espais no convencionals. (15min) Estrena el 10 d'octubre.
Creació i interpretació Azucena Momo.
Interpretació Idu Massa.
https://www.facebook.com/figueresesmou/
Els estats dels cossos
Peça de micro-dansa-poesia per a espais no convencionals. Estrena, 25 de setembre, 15 min.
Intèrprets: Idu Massa i Azucena Momo.
Creació i poesies: Azucena Momo.
Amb el suport de l'Ajuntament de Girona.
Secció de ràdio i a mitjans escrits de la localitat de Figueres, per apropar la dansa des d'una perspectiva teòrica, històrica i filosòfica. Amb un alt component divulgatiu però també reflexiu. Estrena el 14 de setembre. Contingut mensual creat per Azucena Momo.
Amb el suport d'Agitart.
Performance al carrer fent una col·laboració amb el col·lectiu 'la noia del monyo'.
Col·laboració poètica-performàtica a la plaça del barri de Sant Narcís a Girona. En el marc de l'associació d'artistes La Volta.
26/09/2020 tot el dia, dues intervencions en l'espai de la plaça al matí i a la tarda.
saber-ne més sobre la idea física
de resistència i material coreogràfic >>
l'abraçada infinita al sofà